La incapacitat permanent no és un concepte únic: la normativa espanyola distingeix diversos graus segons el nivell d'afectació per al treball, cadascun amb un percentatge de prestació i unes regles de compatibilitat amb l'ocupació diferents.
Incapacitat permanent parcial
És el grau més lleu: suposa una disminució no inferior a un determinat percentatge en el rendiment normal per a la professió habitual del treballador, sense impedir-li realitzar les tasques fonamentals d'aquesta professió. Es compensa amb una indemnització a tant alçat, no amb una pensió periòdica.
Incapacitat permanent total
Inhabilita el treballador per realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual, però li permet dedicar-se a una professió diferent. Dona dret a una pensió vitalícia equivalent, amb caràcter general, al 55% de la base reguladora, amb la possibilitat d'un increment addicional (habitualment fins al 75%) a partir d'una determinada edat si es donen certes circumstàncies que dificultin trobar una nova feina.
Incapacitat permanent absoluta
Inhabilita el treballador per a qualsevol professió u ofici, no només per a l'habitual. Dona dret a una pensió equivalent al 100% de la base reguladora.
Gran invalidesa
És el grau més sever: a més de la incapacitat absoluta per a qualsevol feina, el treballador necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida diària (vestir-se, desplaçar-se, menjar). A més del 100% de la base reguladora de la incapacitat absoluta, s'hi afegeix un complement addicional específic destinat a compensar la necessitat d'aquesta assistència de tercera persona.
La compatibilitat amb el treball segons el grau
- Incapacitat permanent total: és compatible amb l'exercici d'una professió diferent de l'habitual, sense minva de la pensió reconeguda.
- Incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa: són, amb caràcter general, incompatibles amb qualsevol activitat laboral, encara que existeixen matisos i excepcions específiques regulades per a determinats casos, com activitats marginals que no suposin un canvi en la capacitat reconeguda.
El procés de revisió del grau reconegut
El grau d'incapacitat reconegut no sempre és definitiu: en la resolució inicial se sol fixar un termini a partir del qual es pot instar una revisió per millora o empitjorament de l'estat del beneficiari, llevat que es determini expressament que la incapacitat es considera irreversible des del principi.
Com se sol·licita el reconeixement d'un grau d'incapacitat
El procés s'inicia mitjançant un expedient davant l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que inclou una valoració mèdica a través de l'Equip de Valoració d'Incapacitats, el dictamen del qual és la base de la resolució final sobre el grau reconegut.
Consulta la teva situació amb un professional especialitzat
Donada la rellevància econòmica i la complexitat del procés de valoració, convé comptar amb assessorament especialitzat (mèdic i legal) durant tot el procediment de sol·licitud o d'una eventual revisió de grau.