Després d'escriure sobre per què el trading no és inversió, algú podria pensar: d'acord, jo no entenc ni un gràfic, però i si copio algú que sí que en sap?
Això és exactament el que ven el copytrading. I sí, també vaig caure a provar-ho.
Què és això del copytrading
La idea és senzilla: tries un trader dins d'una plataforma, li assignes una quantitat de diners i, a partir d'aquí, el teu compte replica automàticament el que fa ell. Si compra accions de Nvidia amb el 5% de la seva cartera, tu compres Nvidia amb el 5% del que li has assignat. Si ven, vens. Tu no toques res.
eToro és probablement la plataforma més coneguda per fer això (la funció es diu CopyTrader), i va ser la que vaig fer servir.
Si no coneixes la plataforma, aquí tens què és eToro, quant costa i quins riscos té.
Sobre el paper sona genial. Tens algú "professional" gestionant els teus diners, veus el seu historial de rendibilitat dels últims anys, el seu nivell de risc, quanta gent el copia... És gairebé com triar un fons d'inversió, però amb cara i nom d'usuari.
La meva experiència: 500 $ per provar
No m'hi vaig llançar a la babalà. Vaig posar-hi 500 $ per veure com funcionava i, quan vaig veure que la cosa anava bé, vaig començar a fer aportacions mensuals. Vaja, el mateix que faig amb els meus fons indexats, però apuntant a una persona en lloc d'un índex.
Per triar qui copiar em vaig fixar en el típic: rendibilitat de diversos anys (no només de l'últim), un nivell de risc raonable, que no fes mil operacions al dia i que la cartera tingués una mica de sentit quan la miraves per dins.
Resultat? Vaig guanyar diners. No faré veure el contrari perquè l'article quedi més dramàtic.
Però que t'hagi sortit bé no vol dir que fos bona idea. Aquesta lliçó ja la vaig aprendre amb el trading, i aquí s'aplica igual.
El problema: tots els ous al mateix cistell
Quan poses diners en un fons indexat del MSCI World estàs comprant un trosset d'unes 1.400 empreses de 23 països desenvolupats. Si una s'enfonsa, ni te n'assabentes.
Quan copies un trader estàs apostant per una persona. Pel seu criteri, el seu estat d'ànim, la seva ratxa. Si un mes decideix posar mitja cartera en una acció que li fa bona espina, tu també la tens. Si s'equivoca, t'equivoques amb ell. Si un dia s'avorreix, canvia d'estratègia o deixa la plataforma, els teus diners van darrere.
És una diversificació de mentida: potser té 20 accions a la cartera, però totes passen pel filtre del mateix cap.
I hi ha un biaix que costa de veure: els traders que surten a dalt del rànquing són els que han tingut bons anys. Ningú t'ensenya els centenars que ho van fer igual de bé… fins que van deixar de fer-ho. Rendibilitats passades, ja saps com continua la frase.
Coses que no t'expliquen a l'anunci
Algunes coses que convé saber abans de copiar ningú:
- Copiar no té comissió extra a eToro, però les operacions sí que tenen costos. Pagues el mateix que si les fessis tu: diferencials (spread), comissions nocturnes si hi ha CFD o palanquejament, conversió de divisa si els teus diners són en euros i el compte funciona en dòlars… Com més operi el trader, més et costa a tu.
- El trader cobra per tenir-te. A eToro hi ha un programa per als "inversors populars" que els paga en funció dels diners que la gent els copia. No té res de dolent en si, però tingues clar que té un incentiu per atraure't.
- Hi ha un mínim per còpia (a eToro solen ser 200 $), així que copiar-ne diversos per diversificar exigeix més diners dels que sembla.
- Els impostos són un embolic. Cada vegada que el trader tanca una posició amb benefici, tu tens un guany per declarar. A Espanya això va a la base de l'estalvi, i com que eToro no et reté res, et toca a tu fer els números a la renda. Amb un fons indexat pots traspassar sense pagar impostos fins que vens; aquí no tens aquest avantatge. (Si vius en un altre país, les regles canvien, així que mira les teves).
- Pots posar un stop loss a la còpia. Fes-lo servir. És la manera de dir "si perdo més de X, s'atura tot".
Aleshores, el recomano?
Per al gruix dels teus diners, no. Aquí continuo pensant que el millor és el més avorrit: aportacions automàtiques cada mes a fons indexats, comissions baixes i deixar que l'interès compost faci la seva feina durant dècades. Si vols veure quant es menja una comissió alta a 30 anys, fes un cop d'ull a la calculadora de comissions de fons; espanta una mica.
Com a experiment amb una part petita que et puguis permetre perdre? Aquí sí que ho veig. Jo ho vaig fer així: una mica per provar i aportacions que no em treien la son. Aprens com opera algú amb més experiència, veus la cartera per dins i entens millor el risc que estàs prenent.
El que no faria mai és posar-hi els estalvis de l'entrada del pis perquè algú tingui un +40% l'any passat. Copiar algú no et treu el risc, només et treu el control.
Si tot i així vols provar-ho amb una part petita, pots registrar-te a eToro amb el meu enllaç (és de referit: a mi em donen una petita recompensa i a tu no et costa res més). Comença sense apalancament i posa-li un stop loss a la còpia.
Els CFD són instruments complexos i comporten un risc alt de perdre diners ràpidament a causa de l'apalancament. Una part important dels comptes d'inversors minoristes perd diners operant amb CFD. Les rendibilitats passades no garanteixen resultats futurs. Això no és assessorament financer.