En algun moment vaig tenir deute (un préstec) i diners disponibles cada mes que podia fer servir per a dues coses diferents: amortitzar aquest deute més ràpid, o invertir-lo. És un dilema clàssic, i la resposta que em vaig donar no va ser "sempre el mateix", sinó "depèn del tipus d'interès".
La regla que faig servir: comparar tipus d'interès
La lògica és senzilla, encara que a vegades se'ns oblida en el dia a dia: si el teu deute té un interès més alt que el rendiment que esperes obtenir invertint, paga el deute primer. Si el teu deute té un interès baix i esperes que la inversió rendeixi més a llarg termini, invertir sol sortir millor.
Per exemple: una targeta de crèdit o un préstec al consum amb un interès del 15-20% és matemàticament gairebé impossible de "batre" invertint. Aquí no hi ha debat: es paga primer, com més aviat millor. En canvi, una hipoteca a un tipus baix, o un préstec amb condicions raonables, canvia bastant l'equació.
Com ho vaig calcular en el meu cas
No ho vaig decidir "a ull". Vaig fer servir la calculadora pagar deute o invertir per comparar, amb números reals, quant acabaria tenint a cada escenari d'aquí a X anys: amortitzant deute per avançat davant d'invertir aquesta mateixa quantitat cada mes. Veure les dues xifres costat a costat treu molta càrrega emocional a la decisió.
I compte, perquè el resultat no sempre és el que esperes. A vegades la diferència és petita, i aquí entra en joc un altre factor que les calculadores no capturen del tot bé: la tranquil·litat mental.
La part que no és només matemàtiques
Tenir deute pendent genera un pes psicològic que no apareix a cap fórmula. Per a mi, hi ha un punt en què vaig preferir amortitzar una mica més ràpid del que era estrictament òptim en números, simplement perquè dormia millor sabent que aquell deute baixava més ràpid.
No crec que això sigui irracional. Crec que és reconèixer que els diners no són només un problema matemàtic, també són un problema de com et sents amb la teva situació financera. Si un deute et treu la son, pagar-lo abans té un valor que no és a la fulla de càlcul.
El meu enfocament final
Amb deute car (targetes, préstecs personals de tipus alt): el pago primer, sense excepcions. Amb deute barat (hipoteca a bon tipus): mantinc la meva DCA mensual en inversió i no m'obsessiono a amortitzar per avançat, tret que tingui un excedent extra puntual.
No hi ha una resposta universal que serveixi per a tothom, però sí que hi ha una manera correcta de plantejar-se la pregunta: compara tipus d'interès reals, calcula els dos escenaris amb números, i després decideix quant pes li dones a la tranquil·litat davant del resultat matemàtic pur.