Quan compri la meva primera casa, no serà la casa en la qual vull passar la resta de la meva vida. I ho tinc assumit des d'abans fins i tot de començar a buscar.
La idea darrere del pla
El meu pla és viure durant uns anys en una casa barata que em permeti independitzar-me, amb una inversió inicial menor perquè, siguem realistes, la primera vegada no comptaràs amb la quantitat més gran de diners que tindràs mai. És l'entrada més petita que podré reunir en tota la meva vida, així que té sentit que sigui també la casa més assequible que compraré.
A partir d'aquí, durant els anys següents vas pagant la hipoteca. I quan l'acabes de pagar — o fins i tot molt abans, si decideixes vendre pel camí — tens de patrimoni el valor complet de la casa, que a més normalment ha pujat, perquè les cases no només no solen devaluar-se, sinó que tendeixen a revaloritzar-se amb el temps.
L'efecte de millorar la casa mentre hi vius
Si a més entres a viure en una casa que necessita alguna millora — alguna cosa estèticament pitjor o amb reformes pendents —, i durant aquests anys vas invertint a arreglar-la, quan arribi el moment de vendre-la pots treure-li un preu més alt encara. No és només la revalorització del mercat: és la revalorització del mercat més el que tu mateix hi has ficat.
Un exemple amb números per veure-ho clar: si compro una casa de 150.000 € amb una entrada del 20% (30.000 €) i una hipoteca a 25 anys, cada quota que pago redueix el deute i augmenta la meva part del valor de la casa. Si d'aquí a 8 o 10 anys decideixo vendre, no només hauré amortitzat una part important de la hipoteca, sinó que és probable que la casa valgui més d'aquells 150.000 € inicials. Entre l'amortitzat i la revalorització, el capital disponible per a la següent entrada seria molt més gran que els 30.000 € que vaig posar al principi.
Per què això et deixa millor posicionat per a la segona casa
Quan arriba el moment de vendre, tens un avantatge que no tenies la primera vegada: un capital molt més gran que el que tenies en comprar. L'entrada de la teva segona casa ja no depèn només del que hagis pogut estalviar mes a mes, sinó de tot el que s'ha acumulat a la primera — la part d'hipoteca ja pagada, més la revalorització, més les millores que li hagis fet. Això et dona accés a una casa millor de la que t'hauries pogut permetre comprant directament a la primera.
Per què no espero la casa perfecta
Sé que hi ha gent que prefereix esperar a tenir prou diners per comprar directament la casa que realment vol, sense passos intermedis. Ho entenc, però per a mi això significa esperar anys de més només estalviant, sense que aquests diners generin cap tipus de patrimoni immobiliari mentrestant. Prefereixo entrar-hi abans, encara que sigui a una casa que no és la ideal, i deixar que el temps, la hipoteca i la revalorització treballin a favor meu des d'ara.
El que tinc clar
No busco la casa perfecta a la primera. Busco la casa que em permeti sortir de casa dels meus pares amb una entrada raonable, començar a construir patrimoni real en lloc de pagar un lloguer, i deixar la porta oberta perquè, d'aquí a uns anys, aquesta primera casa es converteixi en l'entrada de la casa que sí que vull de veritat.